Ruta gravel: Volta maca per la Serra de Marina

Ruta gràvel a la Serralada de Marina

Excel·lent ruta gravel que repassa alguns dels indrets icònics de la Serralada de Marina

Bonica ruta gravel per la Serralada de Marina amb molta varietat, combina els trams rodadors de la plana del Vallès amb pujades més exigents a la part de la Serralada de Marina. Ruta tècnicament senzilla, 100% ciclable, i amb pendents també ciclables.

L’aproximació

El dia que vam fer aquesta ruta havia plogut força, per la qual cosa vam optar per travessar pel centre de Mollet, i vam anar fins a Montornès per asfalt, tot i que per una ruta molt tranquila, especialment els caps de setmana.

A Montornés ja vam enfilar pel camí del Mogent fins a Vilanova, i des d’aquí per carretera fins a Vallromanes, es tracta d’un tram d’uns 2 km.

A partir de Vallromanes, comença el que podem considerar el port del dia, la pujada fins el coll de can Gurguí, i després fins a Sant Mateu. En total són uns 7 km de pujada repartits en tres parts.

• La primera part és la sortida de Vallromanes fins una mica més enllà del coll de Forns i una mica més, en concret fins als plans a prop de la casa de Can Fuster. És la part més dura de totes, ja que a la part final trobem un parell de parets d’uns centenars de metres a un pendent mitjà proper al 17%. Un bon “calentón”, vaja.

• La segona part és des del pla de can Fuster fins al coll de can Gurguí, on enllacem amb la pista del GR92. Té un petit tram al 12% al principi, però després va planejant bastant, ens podem recuperar bé de l’esforç anterior.

• El tercer tram és el més conegut de tots, la pujada del coll de can Gurguí fins a Sant Mateu, passant pel mirador de la Cornisa.

Gaudint el GR92

Arribat aquest punt, vam voler anar fins a la font de Sant Mateu a emplenar els bidons. Va ser en va, tot i el que ha arribat a ploure, la font no raja. Igualment, vam fer un mos, ens vam repartir l’aigua que dúiem i vam continuar la ruta. Vam baixar fins a la Creu d’en Boquet i vam pujar fins el dolmen de la Roca d’en Toni.

Aquesta rampa mai és agradable, però per sort és força curta, i ara la pista està perfectament encimentada, la qual cosa la fa molt més portable que no pas abans.

Un cop passat el dolmen, per mi comença un dels trams més bonics del GR 92. Passem el turó d’en Banús i els plans de ca l’Arcis tot gaudint de les magnífiques vistes a l’interior del país,

A continuació arribem al trencant de la pista del coll de Porc, però en aquesta ocasió ens desviem a l’esquerra i seguim pel GR 92 fins la Plana del Fum, i fins a Sant Bartomeu. En aquest tram, el paisatge és genuïnament Serra de Marina: sòls de sauló i boscos de pi blanc, i de tant en tant alguna llambregada al Montseny, o al Mediterrani. Simplement bonic.

La tornada fins a Santa Perpètua

Passada l’ermita de Sant Bartomeu, continuem per la carretera de la Roca fins a les cases de can Segal, on ens desviem a la dreta per una pista ample i en prou bon estat que ens porta fins la Roca. Aquesta pista forma part de la ruta del Meridià Verd, i travessa gran part de la coneguda zona prehistòrica de la Roca, tot passant per dòlmens i formacions megalítiques com ara la Pedra de l’Escorpí o el dolmen de Can Planes.

Finalment, arribem al nucli urbà de la Roca, i emprenem la tornada, en aquest cas per carretera fins al veïnat de Santa Quitèria de Vilanova, on ens desviem un altre cop i per acabar d’arribar a Mollet pel camí del Mogent, travessant pel gual de Can Farigola, que tot i les pluges sempre es pot passar. Tornem a travessar Mollet pel centre, i baixem fins la Florida per acabar d’arrodonir els km finals d’aquesta bonica ruta gravelera.

Punts de pas

Santa Perpètua de Mogoda – Església de Vallromanes – Coll de Forns – Coll de Can Gurguí – Roca d’en Toni – Coll de Sant Bartomeu – Pedra de l’Escorpí – La Roca del V. – Gual de Can Farigola – Mollet – Santa Perpètua de Mogoda