Em van dir Serra de Marina amunt i avall… i resulta que anava en sèrio!!!
Fantàstica ruta que va enllaçant corriols de dificultat moderada. Això si, fa falta bones cames!
La ruta pròpiament dita comença un cop travessat el Besòs per la passera de la Llagosta. Pujada al cementiri de Sant Fost, i sense parar de pujar fins la Conreria i el coll de Nou Pins.
A partir d’aquí comença la forta baixada per la pista que va fins a Tiana, però més o menys a mig camí ens desviem a l’esquerra per un corriol. El punt és de bon reconèixer, perquè hi ha una cleda pel bestiar. Fem aquest corriol de pujada, baixada i forta pujada, fins que abandonem la propietat (una altra cleda) i arribem a l’urbanització de can Comulada d’Alella, on hi ha la primera trialera del dia, la Comafosca Down.
Travessem Alella i ens dirigim cap a la pujada dels Ràpids per enfilar-nos de nou al camí de la Cornisa, que abandonem ben aviat per fer la segona trialera del dia, la trialera de la Hípica de can Roig Cerdà. Aquesta és més senzilla, i a més ha perdut un cert encant degut a recents treballs de deforestació.
Tornem al GR-92, però només per dirigir-nos cap a una nova trialera, la del Bosc d’en Pona, una baixada molt recta i vertiginosa per un corriol aprofitat de la instal·lació d’unes reixes per envoltar una propietat.
Aquest corriol ens porta al camí de Vallromanes, ens toca tornar a agafar alçada per la dura pujada de can Lairet. A mitja pujada però després del tram més dur, ens desviem a l’esquerra per una altra trialera (indicada amb una cadena que barra el pas), el clot dels Mussols, que ens porta de pujada fins a la pista que va a can Gurguí. Abans d’arribar però, ens desviem a l’esquerra per anar a fer la famosa trialera de can Gurguí. Realment un corriol boníssim.
Arribem camí de Vilassar, i ens toca tornar a fer una dura pujada fins la Creu d’en Boquet, i una mica més, fins l’inici de la següent trialera, la Hípica Xpress, que fem fins la meitat; quan arribem a la hípica de Can Senyor ens desviem i comencem a baixar per pista cap al Mal Pas. Des d’aquí agafem el camí de la Solella de can Maimó, que ens durà a la darrera i definitiva trialera del dia, la trialera de Can Maimó, una baixada sempre emocionant, amb no massa exigència tècnica (val a dir que aquest cop els darrers episodis de pluja l’havien deixat una mica més difícil de l’habitual, però 100% ciclable igualment).
En fi, i ja amb prou feines quedaven cames per la tornada: Vallromanes, Pla de can Vilaró, Montornès, i camí del riu fins a Mollet, on agafem el camí dels gitanos per acabar d’arribar a Santa Perpètua.
En definitiva, una molt bona sortida bttera.