Ruta gravel: El coll de la Pollosa

Espectacular ruta gràvel per l’entorn dels Cingles de Bertí, Centelles i el Moianès

Ruta gravel de distància destacable, però molt rodadora, es poden treure bones velocitats mitges.

Aquesta ruta gravel transcorre per les comarques del Vallès, Osona i el Moianès. Pràcticament el 60% de la ruta és sobre asfalt, després tenim un 20% de pista molt bona, i ens queda un altre 20% de pistes no pavimentades, i camins més estrets (no hi ha corriols ni zones especialment tècniques)

San Feliu de Codines

La primera part de la ruta és anar cap a Palau, agafar el camí que ens porta fins a la Creu de Baduell, i arribar fins a Can Maspons,.

Un cop hem travessat la carretera de Caldes, pugem fins a can Rosàs, posteriorment fins a la urbanització de Can Ragassol, i des d’allà acabem d’arribar a Sant Feliu tot travessant els Saulons d’en Déu. En aquesta ocasió ho vaig fer per la part baixa de la urbanització, el desnivell acaba sent el mateix.

Travessem San Feliu de Codines i a continuació ve una tirada llarga de carreteres tranquil·les: Sant Miquel del Fai, Petit Tourmalet, i carretera fins a Centelles

La Plana de Tona

Un cop a Centelles, seguim per la carretera d’Hostalets de Balenyà fins una mica abans de travessar la C-17. En aquest punt hi ha un trencant a l’esquerra que és el camí des de Centelles fins la Mare de Déu de l’Ajuda.

Passem aquest pintoresc veïnat i santuari, i continuem pujant (a aquestes alçades ja portem 1000 metres de desnivell sense haver fet cap port important). Arribem fins a la plana de Tona, a davant de la nau del Bonpreu, molt a prop del Refugi de la Roureda, i girem a l’esquerra.

Anem seguint aquest camí, que progressivament es va fent petit, fins que arribem a una masia anomenada la Talaia. En aquest punt hi ha el tram més tècnic de tota la ruta, tot plegat uns 200 metres de pista estreta i pedregosa, i un tant trencada. Però en general tot i que és un tram incòmode, es pot fer bé.

Aquest camí desemboca a Vilageliu, un altre indret pintoresc de la ruta d’avui, on recomano fer una parada per menjar alguna cosa abans d’afrontar el port més llarg de la ruta.

La Pollosa

Des de Vilageliu tenim un parell de km durs fins a empalmar amb la carretera de la Pollosa, la C-41. Un cop superat aquest mur, ja tenim feta la part més dura, el port de la Pollosa és una mica llarg, però no hi ha cap rampa considerable. Des del trencant, seran uns 5,5 km al 4% de mitja.

Just abans d’arribar a coronar el port, ens desviem a l’esquerra, continuem pujant fins a la casa de la Collada, i un cop l’hem passat, només ens queda arribar al Coll d’Heures. A partir d’aquí iniciem el descens cap a Santa Coloma Sasserra. És un descens ràpid, amb bona pista i molt rectilini.

Un cop passat Santa Coloma, que és un altre dels indrets destacables de la ruta, anem baixant cap a Castellcir. Val a dir que m’hi vaig desviar per anar a la font que hi ha al centre del poble. en concret a la plaça de l’Era, just a davant de l’ajuntament.

La tornada

Un cop abastit d’aigua, tornem a la carretera de Castellterçol i abans d’arribar a la població ens desviem a l’esquerra per agafar una pista que ens porta cap a Sant Quirze Safaja. La pista te algun tram boterut però es baixa bé, s’arriba a Sant Quirze pel Solà del Boix.

Sortim a la carretera de Sant Feliu, empalmem amb la C-59, travessem Sant Feliu i ja no l’abandonem fins a l’entrada de Palau-Solità. Com sempre, travessem aquesta població pel centre, i ja només queda arribar al punt de partida

Punts de pas

Santa Perpètua – Palau – Creu de Baduell – Rosàs – Can Ragassol – Saulons d’en Déu – Sant Feliu de C. – Sant Miquel del Fai – Centelles – L’Ajuda – Vilageliu – Coll d’Heures – Santa Coloma Sasserra – Castellcir – Sant Quirze S. – Sant Feliu de C. – Caldes de M. – Palau – Santa Perpètua