Olesa versió light
Ruta ciclista rodadora pel Vallès Occidental
La carretera de Viladecavalls és òptima pel ciclisme.
Igual que la ruta gran, la del coll de l’Obac per Vacarisses, aquesta ruta ciclista pel Vallès Occidental té dues parts clarament delimitades: la part plana i urbana, que aniria des de Santa Perpètua fins a Martorell, i la part guapa de la ruta, que és des de Martorell fins pràcticament tornar a Santa Perpètua.
En aquesta ocasió vam tornar a travessar pel centre de Sant Cugat, sembla que mica en mica aquesta opció es va establint com a ruta habitual. Des d’aquí, agafar la carretera de Molins de Rei fins a la desviació cap a Sant Andreu de la Barca i després fins a Martorell per l’antiga Nacional II. El paisatge no et robarà el cor, però es roda ràpid i força segur.
Un cop a Martorell la cosa es posa més interessant amb les vistes del Pont del Diable i de Montserrat. La carretera també va millorant, el tram fins a Olesa es va buidant de cotxes a mesura que ens acostem a aquesta població i ens anem allunyant dels accessos a les vies principals (A2, AP7…)
I a partir d’Olesa, comença el port, i també la calma. 3 km d’ascens fins el trencant de la carretera de Vacarisses, i 2 km més fins a començar la baixada cap a Viladecavalls.
Aquí cal remarcar el trencant de Ribes Blaves, un indret geològic singular, zona de contacte entre dues grans unitats de relleu del Vallès Occidental: la plana del Vallès-Penedès i la Serralada Pre-litoral. El contacte es produeix a través d’una zona de fractura que ha donat lloc a formació rocosa singular, coneguda com milonita de falla, i originada justament per l’acció de la falla, que al voltant de la seva zona d’acció ha alterat les roques adjacents i ha provocat la formació d’una mena de roca margosa de tons blavosos.
Des de Viladecavalls s’ha construït un nou accés a Terrassa degut a les obres de la B-40. Val a dir que ara és força més segur pels ciclistes.
En comptes de travessar Terrassa, ens dirigim cap a Sant Miquel de Gonteres, una pujada de menys de 3 km per urbanització. Un altre cop, el paisatge no és el més encantador, però passar per aquí ens evita d’haver de travessar tot Terrassa, que encara és pitjor. Tot i així, sortim a la zona Nord de Terrassa i transitem per l’Avinguda de Béjar en direcció E. Al cap de poca estona sortim a la carretera de Matadepera.
Tot just agafem la carretera de Matadepera, ens desviem a la dreta per la carretera del Bon Vilar. Fem un tramet de la N-150, i tornem per Can Gambús.
Val a dir que aquest tram aviat l’haurem de deixar de fer servir, o buscar una alternativa. cada vegada hi han més semàfors en actiu, i ja comença a ser desagradable per anar en bici.
