Puertecitos
“Pique” assegurat en algun dels portets d’aquesta ruta
Una ruta que ja s’ha convertit en tradició entre el ciclisme perpetuenc, i cada any es fa una o dues vegades de forma “oficial” i en grup.
Suposo que això és així sobretot per dos motius:
- La gent es pot fotre estopa de la bona, i si no ataques en un port, ja atacaràs en el següent. Ambient força competitiu en una sortida curta i amb opcions d’atacar i contra-atacar.
- Normalment s’arriba i es va directe a prendre una bona i merescuda cervesa en grup, i es crea un ambient molt agradable
La ruta té molts punts atractius. Es comença anant fins a Badia del Vallès per Santiga, per anar a fer la pujada que va fins el pàrquing de lletres de l’UAB. Des d’aquí es fa la carretera de Bellaterra (o el camí antic de Sant Cugat, com la ruta publicada aquí), i es dirigeix cap al primer port del dia, el forat del Vent des de Cerdanyola. Això no vol dir que no haguem estat pujant i baixant tota l’estona.
Des del Forat del Vent la ruta ens ofereix unes boniques vistes de Barcelona i el litoral, i baixa fins a enllaçar amb el segon port, o més aviat cota, el coll de la Ventosa. Baixem fins al Cementiri de Collserola, i fins a Montcada, darrerament ens hem acostumat a fer-ho pel coll de Montcada i per Can Sant Joan.
I anem pel següent port del menú, la Vallensana. També es tracta d’un petit port, però aquí les cames ja comencen a notar el continu puja-baixa que portem, aquest port pot passar factura, en especial els darrers metres al 8%.
Baixada fins a Can Ruti, recuperar forces i preparar-se pel plat final, la Conreria pel costat del litoral, un bonic port de 3,5 km al 6,5% de pendent mig, no està gens malament. Qui pugui, que ataqui aquí, segur que es guanya alguna cervesa.
I des de dalt de la Conreria ja només queda reagrupar i decidir a quina terrasseta es va a celebrar la sortida i a discutir els cops de pal que hi han hagut durant la mateixa. Tot un plaer!
