Ruta de paisatges contrastats.
Una de les meves rutes favorites: bona distància, desnivell, carreteres amb molt poc trànsit, i sobretot per la qualitat i la tranquil·litat dels paisatges
La ruta comença a Roda de Ter i va fins a Manlleu per una carretera local asfaltada. A Manlleu es desvia per la carretera B-522, la que ens portaria cap a l’Esquirol i el port de Condreu, si no fos perquè la ruta es desvia per una pista rural asfaltada que va cap al Puig Agut i cap a la Casa de l’Hora. Travessa la carretera del túnel de Bracons, i cap a Sant Vicenç de Torelló, a buscar la carretera del Port de Bracons.
Ja fa estona que la ruta va pujant, però el port pròpiament dit comença una mica després de sortir de Sant Pere de Torelló. La carretera va pujant suaument fins a la Vola, i a partir d’aquí i fins dalt la cosa es posa força seriosa, sense arribar a ser el calvari de la vessant de la Garrotxa.
Coronem, i baixada cap a Joanetes i cap a la vall d’en Bas. Abans d’arribar a Sant Esteve ens desviem a la dreta i seguim una altra carretera local fins a Hostalets d’en Bas, la genuïna i vila de la Garrotxa. Sortim dels Hostalets per fer cap a les Planes d’Hostoles i ja agafar la carretera del port de Condreu. I xino, xano, amunt!
Aquest port és llarg, encara que sense grans rampes, però suficient dur com perquè no s’acabi d’intuir el final, tot i que a cada pedalada va creixent el desig de coronar i acabar-lo. Al final s’arriba a dalt, i després d’uns kilòmetres de pla i baixada, que serveixen per recuperar una mica (i per menjar, alguna cosa, molt important!!), ens trobem amb la pujada al Coll del Bac, 5 km que a aquestes alçades i com portem les cames, es poden fer eterns.
Un cop superat el Coll del Bac només queda una llarga baixada fins a Sant Martí Sescorts. Compte a la baixada, en aquesta carretera és on trobem més trànsit de tota la ruta. Un petit repetxó a Sant Martí Sescorts, i tornada pla i avall fins a Roda de Ter. Una ruta BRUTAL!
