Ruta de ciclisme de carretera, que transcorre per la Serralada de Marina i pel massís del Montseny. Sense fer cap port important, no deixa de ser un puja-baixa, fins i tot un petit tram de camí de terra.
La idea d’aquesta ruta és tocar la C-35 al mínim, i anar per carreteres secundàries i terciàries
Bonica i potent ruta de ciclisme de carretera, que uneix dos dels grans àmbits ciclistes del Vallès Oriental: la Serralada de Marina i el Montseny. Aquesta ruta ara per ara comparteix fotos amb aquesta altra ruta, que és molt semblant però que toca més massís del Montseny.
La gran diferència es troba a la primera part de la ruta, on s’aborden dos ports clàssics de la Serralada de Marina: el coll de Parpers i tot seguit el coll de Can Bordoi. A continuació baixem cap a Llinars, però sense arribar-hi, just abans de la rotonda de la C-35 ja ens desviem cap als Maristes.
Seguim aquesta preciosa carretera secundària en direcció a Collsabadell i després cap a Vilalba-Sasserra. Un cop passada aquesta població, és inevitable tocar la C-35 durant 4,5 km, fins a Sant Celoni.
A continuació, travessem Sant Celoni i agafem la carretera que porta al massís del Montseny. Són 4 km pla i amunt que ja requereixen un cert esforç. Tot seguit, trobarem la rotonda on es bifurquen la carretera de Campins i la carretera cap a Mosqueroles i la Costa del Montseny.
Just en aquest punt comença el plat fort del dia, l’alt del Montseny, de segona categoria. Es tracta de 6,8 km a una mitja del 5,8%, amb trams del 9%, i amb molts trams amb un 7% de pendent.
En qualsevol cas pugem fins a l’entrada de la Costa del Montseny, en concret fins el trencant de la carretera de Montseny. Ens desviem a l’esquerra en aquest trencant, i baixem cap a Montseny i cap a Sant Esteve de Palautordera.
Després de la parada seguim per la pista que va des de Sant Esteve fins a Sant Antoni de Vilamajor. Es pot fer perfectament amb bici de carretera, cada vegada és menys pista, ja que la van asfaltant progressivament. Abans hi havia un tram curt però dur perquè a més del pendent, el terra era de grava solta, ara ja només és pel pendent, perquè l’han asfaltat.
Travessem la urbanització de Vallserena, Sant Antoni de Vilamajor, i sortim de nou a la carretera, en direcció Cànoves. Fem aquest darrer mini-port (les cames ja comencen a estar buides) i en aquesta ocasió decidim tornar pel camí més ràpid fins a Santa Perpètua, que és baixar per la carretera de Corró, Marata i les Franqueses. Des d’allà, travessar Granollers i baixada ràpida i directa pel polígon del Congost fins a Montmeló. Per acabar d’arribar, carretera de la Roca fins a Sant Fost i llestos.
