Collbató

Collbató

Ruta ciclista a l’entorn de Montserrat amb un toc alternatiu.

Una variació a la típica ruta ciclista a Montserrat, sempre procurant anar per carreteres segures i amb poc trànsit.

Atès que que aquesta ruta ciclista a l’entorn de Montserrat és relativament llarga, bàsicament anem per feina i primerament anem cap al Nord de Terrassa per Sabadell i per la carretera del Bon Vilar. Des d’allà accedim a l’avinguda que trinxaran per fer-hi passar el Quart Cinturó. Convé recalcar que com a ciclista vallesà, TOTALMENT EN CONTRA DEL 4t CINTURÓ!!.

Passem Terrassa i continuem per la carretera de Rellinars, fins a la collada de l’Obac. En lloc de seguir cap a Rellinars, ens va venir més de gust girar a l’esquerra i a continuació baixar cap a Vacarisses, per després fer la bonica carretera de la Vall de Montserrat.

Castellbell, i cap a Monistrol. Arribats a aquest punt, encara que el cos et demana emprendre la pujada a Montserrat, l’objectiu no és aquest, si no la carretera de Collbató.

Aquest tram és el més delicat de la ruta. Vigileu durant els 2,5 km que es fan per la C-55 ja que aquesta carretera SEMPRE és especialment complicada pels ciclistes, així que compte! Per sort, és un tram de baixada i el contrast de velocitat entre ciclistes i cotxes mai és tan elevat. Tot i així cal anar amb quatre ulls.

Per sort, aquesta part de la ruta es fa prou ràpid, i de seguida s’arriba al trencant de la carretera de Collbató. Bàsicament es tracta d’un port suau i constant d’uns 5 km de longitud, amb un trànsit que es fa notar però que altrament és tolerable.

Passem el trencant de les coves del Salnitre, i a continuació arribem fins a Collbató, a punt per començar la baixada. Val a dir que aquí ve un altre tram delicat, uns 300 metres que es fan pel lateral de la A2. Altrament ho trobo molt més segur que no pas el tram de la C55.

Passat el tràngol d’aquests 300 metres, de seguida entrem al polígon de Can Roca d’Esparreguera, que a tall de resum consisteix en una ampla baixada asfaltada en línia recta fins a l’entrada de la població. Convé remarcar que els caps de setmana en aquest tram el trànsit està molt tranquil, es fa ràpidament i còmode.

Travessem Esparreguera i a partir d’aquí baixem ràpidament fins a Olesa per tal de seguir rodant bastant ràpid fins el pont del diable de Martorell. Seguim per l’antiga N2 cap a Sant Andreu de la Barca, i creuem definitivament cap al marge esquerre del Llobregat. Fem la recta de la CELSA, i cap Rubí per la carretera de Molins de Rei.

Tan bon punt som a la rotonda de l’entrada de Rubí, pugem cap a Mirasol, i tot seguit fem la travessa urbana de Sant Cugat. Ja només queda arribar a Cerdanyola, i acabar de tornar a Santa Perpètua, el nostre punt d’inici

En definitiva es tracta d’una ruta per gaudir del ciclisme de carretera. Més enllà de la distància, els ports no són excessivament durs, i els pendents són molt constants, la qual cosa ens ajuda a agafar un ritme consistent i poder dosificar l’esforç.