Granera

Granera


Data
km
Distància

Temps mov.
km/h
Vel. Mitja
m
Desnivell

Rampes exigents i vistes espectaculars

I la major part de la ruta per carreteres secundàries, amb molt poc trànsit

Heus ací un altre dels grans clàssics del ciclisme vallesà. Suposo que a la gent li agrada tant perquè aquesta ruta és una concatenació constant de pujades i baixades, cosa que la fa molt variada i entretinguda, però que a la vegada fa difícil d’agafar un ritme constant, i que moltes vegades passa factura, sobretot si quan s’intenta posar un ritme viu durant tota la marxa, passa a ser un esforç considerable.

Es comença anant cap a Sentmenat i cap a Castellar del Vallès, el primer no-port del dia. Entre Castella i Sant Llorenç Savall si que trobem un petit port (no arriba a 1500 m) però de fet la carretera tota l’estona pica cap amunt.

Des de Sant Llorenç de Savall si que trobem un port, el coll de la Casilla , uns 6 km de port que es va fent més dur cap al final, especialment a partir del pont dels carros. Just abans de coronr el port ens trobem la desviació a la dreta cap a Granera.

Els primers 3 km trobem unes primeres rampes molt curtes, un tros planer, una baixada una mica llarga, i a partir d’un antic pas de bestiar comença la part “interessant” una pujada de menys de 3 km a un pendent mig del 7,2%, però amb rampdes del 16, del 12, del 10%… n’hi ha per tots els gustos!

Un cop passat aquest tràngol, baixada cap a Castellterçol, però abans d’arribar-hi cal fer el no-port de Castellterçol, gairebé 4 km al 4,2% de pendent mig, comptats a partir del pantà del Marcet. Un tram força odiat en general, perquè a molta gent si li atravessa. Cal haver menjat i begut bé a Granera, apart de guardar algunes forces per a aquest tram.

Passat Castellterçol, baixada ràpida fins el trencant de Sant Quirze de Safaja, i si el tram anterior té mala fama, el repetxó de la benzinera del Badó figura entre el top-ten dels trams més pestosos pels ciclistes.

Superat aquest darrer obstacle, baixada directa fins a Caldes de Montbui, i el seu famós repetxó, el que fa més mandra de tots. I des d’aquí, directes cap a Santa Perpètua.