Rutaca bttera que te de tot i bo
Per fer aquesta ruta convé tenir un nivell físic acceptable, i un bon domini de la bici
Primera part: patiment
La ruta comença anant de Santa Perpètua fins a la casa de les Elies. En aquest cas ho vam fer per la torre Marimon, vam travessar Caldes pel centre, vam anar fins al golf de Caldes (compte amb travessar la C-59), vam pujar fins al cap de munt de la urbanització de la Font dels Enamorats, i des d’aquí vam agafar la pista que va fins la casa del Prat de Baix, a tocar de la C-59. Vam tornar a travessar la carretera (compte amb travessar la C-59) i vam baixar fins la riera de Caldes, i fins la casa de les Elies.
A partir d’aquest punt comença la pujada del dia: primer fins el trencant de la Vila, i un cop travessada la riera de Sant Sebastià, pujada per la pista que va a Gallifa, tot i que ben aviat toca desviar-se a la dreta, cap al torrent de les Elies (waypoint).
Hi ha dos punts per travessar la riera, es pot travessar per un o per l’altre en funció del cabal que porti la riera. El de més amunt, per on vam travessar nosaltres, és el que va millor, perquè t’estalvies uns quants metres no ciclables. Però si la riera porta massa aigua, aleshores no hi ha cap més remei que travessar per l’altre punt.
I un cop travessat el Torrent de les Elies, fa falta cames i tècnica per anar pujant per la pista que va pujant pel mig del bosc de la Baliarda. Al principi és una pujada molt tècnica degut a la presència de “rock gardens” de varis metres de llarg, però a mesura que anem ascendint, el camí es fa més ciclable. Tot plegat, 3 km al 7,1% de mitja, fins que després d’un petit descans sortim a la pista gran que desemboca a les Solanes i a la carretera de Gallifa.
Seguim pujant. Ens allunyem de Sant Feliu de Codines pel camí de la Serra per anar a buscar el camí que circumval·la el Club de golf de Sant Feliu pel seu costat sud. Aquest tros també te algun punt tècnic, i algun altre “rock garden” que de vegades es passa i de vegades… peu a terra! Al final el camí s’aplana i s’arregla bastant, i es posa paral·lel a la C-59, fins que arribem el trencant de la carretera de Centelles. Tornem a travessar la C-59 (compte!) i de seguida agafem un corriol que va paral·lel a la C-59 i que puja fins el pla del Badó. Aquest corriol ascendent és totalment ciclable menys els metres finals, que encadena dos petits murs molt tècnics i costeruts. Tot plegat, 10 metres caminant.
I amb això haurem acabat la pujada !!!!!
Segona part: diversió
Travessem la urbanització del Badó per anar a trobar un corriol DIVERTIDÍSSIM que baixa pel mig del Bosc de Fornots fins la Carretera de Centelles, la primera perla del dia.
De seguida abandonem la carretera i agafem la pista que va la casa del Perer. En aquest punt vam baixar per la trialera del Cingle, però la vam trobar de massa nivell per nosaltres, hauríem d’haver baixat per la pista com sempre 😀
En qualsevol cas, arribada al Cim d’Àligues i travessa del centre urbà de Sant Feliu de Codines, fins la rotonda de la plaça diputació, o la rotonda dels ciclistes, tu ja m’entens. Agafem el trencant cap a la urbanització dels Saulons d’en Déu, i abans de començar la primera pujada, trencant a l’esquerra per vorejar la urbanització per sota i anar fins a la urbanització del Castell de Montbui i anar a trobar la zona de trialeres del bosc de Can Ribes, totes bastant assequibles. Nosaltres vam baixar per una, però la veritat és que es pot baixar per bastants llocs. He posat un waypoint a un punt que potser és més accessible que per on vam baixar nosaltres (sense problemes, sigui dit de pas).
Arribem al mirador de Bigues, can Rosàs (també aprofitem per anar pel bosc i acabar de gaudir d’aquests corriols) i baixada cap a Palau pel camí de la Creu del Baduell. Castell de Palau, i cap a casa.
En definitiva, gran ruta
