Ruta 100% Montseny sense haver de pujar cap dels grans ports del massís, ideal per començar a posar desnivell a les tirades llargues de principi de temporada
La bellesa de la ruta compensa amb escreix els 40 km inicials per la C-35
Bonica i potent ruta, sobretot a partir de Gualba. El primer terç de la ruta pot arribar a ser desagradable i tot, pel trànsit de la C-35, per la monotonia d’aquest tram, i també pel vent en contra, com ens va passar a nosaltres, que vam haver de serrar les dents i pedalar els primers 40 km amb vent de cara. Esgotador. Però la resta compensa, i molt.
Però un cop arribes a Gualba, la cosa canvia per complert. Canvia el paisatge, i la carretera es buida de transit. Un plaer efímer, perquè només passar Gualba i la masia de Can Figueres ja et trobes amb rampes del 6-7%, i puntualment fins el 15%. És el camí del sot.
Anem seguint per una carretera preciosa fins a Campins, des d’on baixem a la rotonda on es bifurquen les dues carreteres que van al Montseny: la que venim, i a la dreta la que puja per la Costa del Montseny, que és cap on ens dirigim per fer els primers 6,5 km de port a una mitja enganyosa del 5,5%. Enganyosa perquè el tram de carretera que travessa Mosqueroles és pla i avall, i això falseja els percentatges de pujada.
En qualsevol cas pugem fins a l’entrada de la Costa del Montseny, en concret fins el trencant de la carretera de Montseny. Ens desviem a l’esquerra en aquest trencant, i baixem cap a Montseny i cap a Sant Esteve de Palautordera. Les giragonses estranyes que fa aquí el track és per la parada a fer un entrepà i una coca-cola per recuperar forces.
Després de la parada seguim per la pista que va des de Sant Esteve fins a Sant Antoni de Vilamajor. Es pot fer perfectament amb bici de carretera, cada vegada és menys pista, ja que la van asfaltant progressivament. Abans hi havia un tram curt però dur perquè a més del pendent, el terra era de grava solta, ara ja només és pel pendent, perquè l’han asfaltat.
Travessem la urbanització de Vallserena, Sant Antoni de Vilamajor, i sortim de nou a la carretera, en direcció Cànoves. Fem aquest darrer mini-port (les cames ja comencen a estar buides) i en aquesta ocasió decidim tornar pel camí més ràpid fins a Santa Perpètua, que és baixar per la carretera de Corró, Marata i les Franqueses. Des d’allà, travessar Granollers i baixada ràpida i directa pel polígon del Congost fins a Montmeló. Per acabar d’arribar, carretera de la Roca fins a Sant Fost i llestos.
